Formatge: Parmesà

Avui toca un formatge que és tota una delicatessen, el Parmigiano-Reggiano DOP.
I és que assaborir un trosset d'aquest formatge és endinsar-te en una part d'història geològica, culinària i cultural d'Itàlia. Influeix el sòl, les pastures, el clima, les vaques i el Consorci, que controla estrictament la seva producció, d'acord amb una recepta que apenes ha sofert modificacions des del segle XII.

Característiques: És un formatge afruitat i dolç, fort i intens, però no excessivament salat. Té una textura trencadissa, típica del formatges curats.

Consells de degustació: Menjar-lo a trosseta és senzillament una delícia. Potser és el formatge més versàtil del món per cuinar, perquè al calentar-lo es dissol i deixa un gust dolç, afruitat i àcid en qualssevol recepta salada, des d'una llesca de pa fins a una salsa, una sopa, una amanida o pasta.

Mode de conservació:
Es conserva durant setmanes a la nevera, tot i que a la superfície rugosa hi pot créixer algun fong, que es pot rascar i netejar.
També es pot congelar, si no en fem servir gaire sovint, i aleshores quan el volem emprar, treure'l i rallar-lo directament, ja que es descongela fàcilment en un plat calent.

Maridatge:

Combina amb vins blancs refrescants, tints robusts i de postres.


Fitxa tècnica:

Regió: Itàlia
Maduració: 18-36 mesos
Pes i forma: 38 kg, tambor
Dimensions: D.45-50 cm
Llet: Vaca
Classificació: Curat
Productor: Varis

Consells de compra: Fixa't en el marcatge. Els formatges que passen rigurosament els exàmens es marquen amb el segell que es marquen amb "Parmigiano Reggiano" es poden deixar curar durant dos anys o més. Més tard, alguns es marquen com a "extra", per indicar que han passat un examen addicional o "Export", si són de primera classe. I els formatges que no compleixen els requisits se'ls borra la marca i es venen com Grana, que en italià significa, senzillament, "formatge dur".