Calçotada

I per fi arriba l'hora de fer la tan esperada calçotada. I és que m'agraden els calçots, i almenys, una vegada a l'any, durant l'època, s'han de menjar!

Teula de calçots amb la preuada salsa

Aquesta vegada vam anar a la terra dels calçots a Valls, concretament al Plà de Santa Maria, al Restaurant Masia del Pla.

Primer de tot ens van donar uns pitet, gentilesa de la casa, te'ls pots endur com a record.

I anem a la teca, primer un xic de vi de la casa en porró i aigua de Les Creus. Més tard cava brut Nature.

Carn bona amb guarnició

Vam fer el menú de la calçotada que consistia en:

- Calçots (cuits amb sarments) i acompanyats amb la seva reconeguda salsa romesco artesana i servits amb la tradicional teula.
Justament a les bodegues ens havien explicat el que eren els sarments, que són branques de cep de vinya i és, precisament, amb el que es couen i escaliven els calçots. Eren deliciosos i la salsa bonissima també, vaig menjar tants calçots com salsa tenia, i és que valia la pena acabar-la sucant'hi el calçot al màxim.

Crema catalana de la casa

- Llonganissa (botifarra) i botifarra negra de Valls a la brasa amb fesols i carn de xai de l'Alt Camp a la brasa amb guarnició de carxofes a la brasa, tomàquets també a la brasa i patata al caliu.
La carn era bona, la botifarra magre i un amb un toc picant, la botifarra negra, diuen que també era bona, sense greix, jo no la vaig voler provar, no em venia de gust i això que m'agrada la que menjo aquí. I el xai també estava bé, les costelles amb aquell bon gust de brasa.
Vam quedar tots amb una olor de fumat, bona però :)

Safata de maduixes amb nata

- Postres especials casolans; una crema catalana realment bona, pel meu gust hi faltava sucre cremat. M'agrada que hi hagi una capa que hagi de trencar amb la cullera, i en canvi, aquí no calia, però bé, el sucre tampoc és sa ;)
Com a més a més, ens van servir una safata amb pilonets de maduixes amb nata i xirop de maduixa, un pel massa dolç però bo. I una teula casolana molt bona i fina.

Vam acabar amb un tallat i copa, els demés, jo amb el tallat ja feia!

La veritat és que vam menjar bé i vam passar una bona estona i és que els calçots són per això, sinó llegiu-ho:

És realment fascinant descobrir com d’una simple curiositat poden néixer tradicions tan arrelades que sembla que hagin existit tota la vida. Les calçotades en són un clar exemple. Si una població pot sentir-se orgullosa per ser el bressol dels calçots aquesta és Valls. Sembla ser que a finals del segle XIX un pagès d’aquesta ciutat, conegut amb el nom de Xat de Benaiges, va descobrir una forma especial de fer créixer la ceba blanca: es plantava de forma que només quedés mig colgada i a mesura que creixia es procedia a tapar-la amb terra. Aquesta acció, que es coneix com a calçar, és la que va acabar donant nom al calçot. Diuen, a més, que va ser ell qui també va trobar la fórmula per a la millor salsa d’acompanyament de la preciada verdura. I així, com qui no vol la cosa, un humil pagès va propiciar les primeres trobades íntimes de famílies vallenques, les quals més endavant acabarien generant les grans trobades entre calçots. És per això que les calçotades són més que un àpat, són la perfecta excusa per fer festa a l’aire lliure, entre amics i familiars, per embrutar-se sense haver de donar explicacions i per allargar fins al capvespre una jornada de joia i alegria.

Font: http://www.menudiari.com/blog/la-calcotada-mes-que-un-apat.html