Sopar de Nitbona

Cada any arriba aquesta màgica nit, una nit on es caga el tió, una festa molt nostra. A Catalunya és una gran celebració per als infants els quals ja començen molt dies abans amb el tió a prop de l'arbre de Nadal a alimentar-lo perquè el dia 24 de desembre cagui moltes coses. Normalment el tió caga cosetes petites com llaminadures i xocolatins i els Reis que van més equipats porten els regals més grans.

Nosaltres a casa meva, com ja som tots grans, fem el tió. És a dir que tenim tots els regals abans de Nadal, a ixí els pot gaudir més. No obstant no s'acaba tot aquí, ja que a casa dels meus sogres seguim fent els Reis. Trobo que la nit de Reis té un encant especial que no s'ha de perdre, ja des del moment de veure'ls que sempre em fa recordar quan era petita i anava amb el fanalet amb els meus pares a esperar els Reis. Sentia una cosa especial que vull mantenir ara i sempre, perquè la ilusió ha de perdurar.

Doncs bé, comencen les Festes de Nadal, que tant m'agraden perquè, com ja he dit en algun altre post, són festes per descansar, per fere regals i rebre'n, per estar amb els teus i per gaudir menjant, perquè no, estem en un bloc gastrònomic i ens apassiona la cuina.

El sopar del 24 no el varem voler començar massa fort, que posteriorment venen moltes altres celebracions i seguides, com el Nadal, St. Esteve, el Cap d'Any, el dia 1, la vigilia de Reis i el dia de Reis. Reconec que cada any em posa una mica nerviosa el fet de fer tants àpats seguits i abundants i sempre intento posar-hi la meva part dietètica volent retallar algun plat que sobra per allà al mig o intentant colar alguna preparació més sana. Sóc gourmand però a la vegada sóc dietista i això sempre preval.

Ara si, us deixo amb el menú d'aquest any, sempre en podeu agafar alguna idea malgrat que enguany va ser una cosa senzilla. Vam fer un assortit de formatges:

- Formatge blau

- Formatge elaborat a partir de llet crua d'ovella i madurat un mínim de 7 mesos

- Brie

- Formatge fresc francès amb anous

- Grana Padano

També hi vam afegir una mica de pernil que va tallar el meu pare, que encara no l'havíem tastat.

Varem acompanyar els formatges amb unes bones llesques de pa de pagès de kilo del Forn Ebre, ben brasejades, ja que a la torradora no hi caben, i sucades amb tomàquet de penjar, sal i un excel-lent oli d'oliva verge extra. Ja us he dit un plat senzill però que triomfa, tothom va quedar ben satisfet amb el pa tan bo i la selecció de formatges, que n'hi havía per tots els gustos.

De postres no hi podia faltar un cava català ben fred i un postres original que vam comprar en una fleca-pastisseria (Granier) que ha obert recentment però que té un èxit brutal. En Ramon es va decantar per una pastís de lioneses farcides de nata i cobertes de xocolata negra, tossets d'avellana picada i trufa. Era molt fi.

Per finalitzar l'àpat un cafè, com sempre i a obrir els regals que en aquesta ocasió no eren tants com altres anys i això es va trobar a faltar. Queda tan maco tota la casa ben plena de paquets ben embolicats amb els seus papers de coloraines i els seus grans llaços. Això si aquest anys, els regals venien en sobres molt bonics però que no feien tanta presència, és clar. I és que els vitages en globus que vam tenir no ocupen gaire :)

Així doncs espero que el tió a vosaltres també hagi estat tan generós com amb mi, que a més del vol en globus em va cagar un anell de Tous que ja tenia ullat i que el meu marit s'hi va fixar i un jersei molt nadalenc, amb un arbre de Nadal amb boles, literal, i un conjunt de braçalet i collaret d'aquests que es porten ara amb cordó, boletes brillants i una estrella. Espero que serveixi per guia'm el camí d'aquest any...