Mostrando entradas con la etiqueta Washington. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Washington. Mostrar todas las entradas

7/9/16

[#Vacances] @united Airlines, una bona companyia

A gairebé ningú li agrada el menjar de l'avió. A mi tampoc m'apassiona però, jo potser sóc una de les poques persones que tinc curiositat per saber què hi haurà de menjar durant el vol. 


Fins i tot, us confessaré que hi ha hagut diverses vegades que m'ha agradat força el que m'han donat. Recordo una hamburguesa en un vol amb KLM de Moscú a Shirpol que no estava gens malament.


I precisament en aquest últim viatge que hem fet aquest estiu, en el vol d' United Airlines de Barcelona a Los Angeles, amb escala a Washington DC, que ens van donar un gelat anglès molt bo i també un pretezel calent amb gall d'indi i gouda fos que també valia la pena.


I quan a les begudes quan t'ofereixen vi o tota una ampolla de cervesa com quan tornàvem de Munich, també és un goig. I ara us faré una pregunta, sabeu quina és la beguda que més gent demana a l'avió? Penseu bé la resposta ja que molts de vosaltres segur que l'heu demanat; un suc de tomàquet, curiós oi? Això és perquè el tomàquet té un gust umami (saborós) que a l'avió apreciem més ja que perdem els nostres sentits per apreciar els sabors. Si en voleu llegir l'article complert, aquí ens ho expliquen amb més detall.


Doncs ve tots aquests menjars, uns més bons que altres, ens fan passar una mica millor les hores a l'avió. Ara us mostraré el que ens van servir de dinar amb aquesta companyia aèrea:

Primer ens van donar un snack, com uns palitos minis de pesto, molt gustosos i cruixents, amb un suc de tomàquet. Un entreteniment abans de dinar.


I després una altra beguda amb el menú, que podia ser vi i de menjar podies triar entre spanish pasta o chicken cassoulet. Es veu que l'Spanish pasta per a ells era una espècie de lasagna crec que farcida d'espinacs i amb tomàquet, formatge i alfàbrega o orenga al cim. La veritat és que feia bona pinta i la olor també era bona.

El menú que vam triar nosaltres va ser:

- Amanida de bulgur: amb enciam, pebrot vermell, pastanaga i la quinoa al dente.


- Guisat de pollastre amb verdures: ja veieu que mala pinta no fa i feia bona olor. Amb salsa de gust potent, guisat amb un toc de vi, portava espinacs, pastanaga, pollastre i mongeta blanca.


- pa integral amb mantega: aixì si que no canvia, et serveixen el pa ben fred, dur i gomós amb la mantega que acostuma a ser bona, tot i que massa freda també.


- un gelat de xocolata belga amb trufa: us diré que un gelat bonissim, cremós amb un gust deliciós de la trufa i la xocolata.


Es tracta d'una marca anglesa, Loseley que elabora els gelats de forma artesana amb llet de granja i productes de qualitat, perquè després diguin que a l'avió es menja sempre malament.


La veritat és que ja em va extranyar al veure la safata que no hi havía postres, però m'imaginava que passarien alguns bombons amb el cafè o alguna cosa de l'estil. Però després vaig veure l'assafatu (pq era un home ja entrat d'edat) amb una nevera i dic tenim gelattttttttttttt!!!!!!!!!!!!!!!!!


Una hora aproximadament abans d'aterrar ens van oferir el pretzel calent amb gall d'indi i gouda fos que us comentava abans, acompanyat amb un suc de taronja.


Ens va deixar molt bon gust de boca, tot i que ja estàvem cansats de volar i encara havíem de fer l'escala a Washington DC per després agafar el vol cap a LA.

6/2/15

[Viatge #NY] Un philly's cheese steak de #Philadelphia :)

A Washington hi vam ser-hi un parell de dies i mig, però vam procurar treure-li el màxim profit possible.Tot i això, irremeiablement vam acabar als mateixos llocs on va a parar tothom que hi passa de visita i disposa de poc temps.


Així doncs, vam visitar la Casa Blanca i els seus voltants, on un company de grup ens van fer notar amb l'espectacular zoom de la seva càmera reflex  que hi havia franc-tiradors a la teulada controlant la zona.


També vam visitar el monument de Lincoln, les zones d'homenatge als caiguts de la 2a Guerra Mundial, la Guerra de Vietnam, la Guerra de Corea i a les infermeres que van atendre a les tropes.


Just en aquell punt, també hi ha la famosa plaça que ha sortit a tantes pel·lícules on es veu aquell immens llac artificial rectangular amb el monument de Lincoln a un costat i el monolit a l'altre.


A part, també vam anar a visitar l'impressionant Cementiri Nacional d'Arlington on hi ha enterrada la família Kennedy, així com molts altres caiguts en les diferents guerres en les que ha pres part Estats Units i el zoològic Smithsonians de Washington.

El temps va passar volant i quan ens en vam voler adonar, ja vam érem rumb cap a Philadelphia, on faríem parada abans d'acabar d'arribar a Nova York.


De Philadelphia vam poder veure ben poc. Per una banda, vam visitar les famoses escales del Museu d'Art de Philadelphia, on el personatge principal de la pel·lícula de Rocky entrenava al so de "Gonna Fly Now" de Bill Conti.



I per altra banda, el Independence National Historical Park, on tenen l'anomenada Campana de la Llibertat, tot un icone de la independència i un símbol de la nació i la llibertat dels Estats Units.


I a l'hora de dinar, vam buscar un lloc on poder provar un dels "famosos" Philly's, un entrepà molt típic de Philadelphia que ha esdevingut tot un mite gastronòmic.
La història d'aquest entrepà es remonta a fins a 1930, on s'atribueix la seva creació als germans Olivieri, uns venedors de hot-dog que un dia van decidir provar de fer uns entrepans amb la barreta de hot-dog però farcida de tires de filet de vedella en lloc dels frankfurt típic.
Segons diu la llegenda, un taxista que passava per allà va ser atret per la bona olor de la carn i els hi va demanar que n'hi venguéssin un.
A partir d'aquí, el rumor es va començar a escampar i va tenir molt d'èxit. Més endavant, els germans van decidir afegir formatge a la barreja, tot i que amb el temps, hi ha diverses versions i s'han afegit ingredients, com ceba ratllada o pebrot.


Allà va nèixer un mite que ha arribat fins als nostres dies, tot i que ara hi ha infinitat de locals que ofereixen el típic philly's de Philadelphia.


Nosaltres no vam poder anar a cap local mític de la ciutat per provar-lo, però si que vam trobar un lloc on en venien i sense dubtar-ho ni un moment, hi vam fer cap per aprofitar l'oportunitat de menjar-ne un abans d'abandonar la ciutat.


El venien com si es tractés d'un menú, és a dir, Philly's més la beguda que triessis, per uns 6 dòlars.
La nostra versió duia la carn a tires, formatge, ceba i pebrot vermell i verd. D'acompanyament hi havia unes patates fregides i la beguda que vam escollir és una Coca-Cola, per això de ser "més sans" i tal ;)

 

1/2/15

[Viatge #NY] Provem el @McDonalds a #Washington

Durant la nostra estada a Washington, tot i tenir-ne aquí, no vam poder evitar provar un Mc Donald's d'allà, per tal de saber si realment hi ha diferència o bé a tot arreu tenen la mateixa "teca", per dir-ne d'alguna manera.
Així doncs, un dia que ens havíem organitzat diverses coses per visitar entre matí i tarda per la ciutat, vam fer parada al migdia per dinar a un Mc Donald's de la zona.


Els establiments tenen un aspecte molt similar als d'aquí, amb les mateixes taules i decoració corporativa, però quan t'apropes al taulell per demanar i mires la carta, resulta que trobes tota una gama d'hamburgueses força diferent a la que estem habituats aquí. Comparteixen per exemple, la Big Mac, la de Quart de Lliure amb Formatge, la Mc Royal Deluxe i l'hamburguesa bàsica amb formatge o sense. La resta es tractava d'una varietat d'hamburgueses força extensa, dividides entre hamburguesa o wrap.


Nosaltres vam provar la "Jalapeño Kicker Chicken Sandwich" que es tracta d'una hamburguesa de pollastre, amb un pa especial amb llavor al cim, enciam, tomàquet, formatge i una salsa picant de chile jalapeño que a dir veritat, era força picant.
Afortunadament, i a diferència d'aquí, amb el menú hi entraven tants refills (re-emplenament de beguda) gratuïts de la beguda que haguessis escollit, a triar entre una (altre cop) gran varietat de begudes com la que no podia faltar, la Coca-Cola normal o light, Minute Maid de llimona normal o light, té, Sprite, entre algunes altres.
Nosaltres per ser originals, vam decantar-nos per la Coca-Cola ;)

31/1/15

[Viatge #NY] Esmorzar al @Marriott de #Washington

Després d'estar uns dies a Niàgara i Toronto, vam començar a baixar per anar a Washington.
De camí, vam fer la parada a un mercat petitó dels Amish, on vam poder comprar aquell pastís tant bo de xocolata i nata.


Després d'uns dies d'estar en "poblets" més petits, tornar a una ciutat tant gran com Washington es va notar força, altre cop rodejats d'edificis alts, molt trànsit, carrers plens de gent, amunt i avall, i com ja venia essent habitual per part de la nostra aprensiva guia, "es peligroso, hay crimen y drogas!":)


L'endemà al matí, després d'una bona dormida, vam baixar a esmorzar a l'espectacular buffet del nostre hotel, el Marriot Wardman Park, on realment, no ens esperàvem l'espectacle visual i gastronòmic del que ens oferien.


Es tractava d'un hotel força gran i per tant, disposava d'unes instal·lacions molt grans, amb un menjador amb molta capacitat i una varietat d'aliments per esmorzar força gran.


Com a única pega, potser diria que un dia vam coincidir amb 8 grups diferents de turistes, amb lo qual es va acumular molta gent a l'hora d'esmorzar, cosa que va obligar a l'hotel a organitzar-nos per agrupant-nos i maximitzar així la ocupació de cada taula.
A part d'això, cap queixa, ja que el menjar era realment molt bo.

Disposaven d'un apartat on 3 cuiners et preparaven al moment qualsevol tipus de truita, amb els ingredients disposats en un taulell perquè poguessis combinar-los al teu gust només demanant-los.


La varietat era molt gran, pebrot vermell, verd, chiles, ceba, xampinyons, carbassó, albergínia, bacon, pernil dolç i diversos formatges com el de cabra, emmental, Roquefort, entre d'altres ingredients que ja no recordo. Les truites eren molt gustoses i atipaven un munt, tot i així, et veies temptant a tornar a repetir per provar una altra varietat.


A part d'això, el buffet també disposava de diversos apartats, on podies trobar:
- salsitxes, cansalada, daus de patata fregida, ous remenats...


- fruits secs, com nous pecanes, nous, panses...
- diversos tipus de cereals i muesli...
- làctics com iogurts, philadelphia, formatge de barra, nata fresca muntada (tot un luxe!) ...



- croissants, magdalenes, muffins, plumcakes, galetes...
- diversos pans, de motlle, integral, amb cereals...
- mel, melmelada, sirope d'agave...
- fruita fresca variada, aranyons, síndria, pinya, meló, taronja, poma, pera, plàtan, maduixes...
- sucs de taronja i smoothies de fruita variada.


La veritat és que ja he perdut el compte, ja que de tanta varietat com hi havia, no sabíem ni què agafar! :)

Un punt a favor, era que el cambrer t'anava servint sucs de taronja acabats d'esprémer i te'ls duia a taula. I si volies capuccino o xocolata, només havies de demanar.-ho i també t'ho portavem.

Com a nota curiosa, el cambrer et demanava que no marxessis sense signar la nota de l'esmorzar, que tot i estar inclòs a l'estada, els esmorzars pujàvem a 60 dòlars per persona, cosa que el primer dia, ens va fer mig ennuegar l'últim glop de cafè que ens estàvem prenent. ;)

Per tant, missió esmorzar-Washington, complerta i amb nota!