Restaurant Boira

Fa uns dies es va fer el Girona 10, una proposta molt interessant on per 10 euros pots trobar menús de restaurants, peces de roba, fires i mercats, concerts i altres esdeveniments. La ciutat s'emplena de gent que ve a passejar per aquesta encisadora ciutat.

Nosaltres vam anar a dinar al Restaurant Boira, un restaurant molt cèntric, situat a la Plaça Independència de Girona i que gaudeix d'unes vistes privilegiades del riu i les seves cases de colors que tantes vegades fotografiades. Doncs què millor que observar-les mentre degustes un bon menú.

Bar Boira

Un bon lloc per anar a esmorzar a Girona, és el bar Boira. Està al centre i és un local molt bufó. L'encant que té és que pots esmorzar amb vistes al riu Onyar i totes les casetes de colors. A més el servei és atent i l'oferta d'esmorzars boníssima i de qualitat.

Jo em vaig demanar un suc de taronja natural. Perfecte, un got gran ple de suc fet de taronges dolces. I per acompanyar-lo un bon croissant de xocolata. Petit pel meu gust, ja que és deliciós, però a vegades, com en aquest cas, millor petit i bo, rotllo delicatessen, que gran i pitjor. Aquest croissant era fet d'una pasta fina com un xic mantegosa, deliciosa i fina i amb una xocolata a les puntes i a dins sensacional.

Senzillament una delícia!!!

Restaurant La Farinera

L'endemà de començar les meves vacances de Nadal, força llargues aquest any, vam passar amb la meva mare un migdia a Girona. Ja vam marxar cap a Girona amb en Ramon un divendres a primera hora per anar a esmorzar al Boira. Un suc de taronja natural i un croissant de xocolata. I després d'un esmorzar tan bo i amb més forces vam anar a fer unes quantes compres de Nadal que encara ens quedaven. Tot el matí caminant pel centre de Girona i Hipercor fins l'hora de dinar que vam anar a la Farinera. Aquest edifici és molt conegut pels gironins i avui dia s'hi troba un restaurant que porta el mateix nom.

Foto: Jordi Armengol, flikr

Un lloc acollidor, lluminós i amb un personal atent, eficient i amable. Amb un menú diari de 9'5 euros. Excel.lent relació qualitat-preu. Tenen unes quatre o cinc opcions a triar tant de primer com de segon plat i un bufet als postres.

Com a primers hi havia: amanida de formatge de cabra amb oli de fruits secs, assortiment de pastissos (una mena de puddings de verdures, d'espinacs en aquella ocasió), una crema de cranc amb crostonets i algun altre plat que ara no recordo.
Jo vaig optar per les patates amb ceba i ou ferrat. Bonissimes, un plat generós ple de patates tallades a la panadera ben cuites, amb un toc cruixent i amb una quantitat perfecte d'una ceba molt ben feta i dolça i l'ou ferrat al centre. Una combinació molt ben encertada.

Com a segons hi havia: bistec amb patates casolanes, peix del dia a la planxa, hamburguesa amb verduretes saltejades, llom a la planxa amb croquetes i patates i bacallà amb samfaina. Aquest últim va ser la meva elecció precisament. M'encanta el bacallà i tot i que sabia que els dos dies següents en tornaria a menjar, perquè ja tenia el menú triat, el vaig voler provar. I sort que ho vaig fer, era molt ben cuinat. Un bon tall amb la seva samfaina de ceba, carabassó, albergínia i la salsa de tomàquet. Un plat bo i gens oliós.

I ja per rematar un bufet de postres. Hi havia una taula amb una selecció de diferents postres: fruita natural (tacos de pinya i mandarines), bracet de crema cremada farcit de nata mantegosa, triangles de sara d'ametlles, pudding de panses i de nous, flams de nata, gelats de diferents sabors, tartaletes de fruita, pastís de poma i potser algun altre que em devia cridar l'atenció :)

En fi, jo els vaig voler provar un xic tots així que vaig emplenar-me el plat ;) Vaig provar els puddings que m'agraden molt. Cal dir que eren deliciosos, totalment artesans, el de nous boníssim, amb nous senceres. I el flam d'ou perfecte també. Són els dos postres que més em van agradar, i després pinya ben dolça, per fer baixar tot i pair millor.

Així doncs un restaurant on no serà l'últim cop que hi anem. A ma mare també li va agradar i després ja vam tornar cap a Figueres amb en Ramon que ja havia plegat de la feina.

Un bon mig divendres!

PD: L'altre mig divendres el vam passar al cine veient el Hobbit, no em va agradar :(

Repetim l'Angelus

Ara feia dies que no hi anava, i em va agradar tant aquells dies que hi vaig poder dinar...

Així que aquest dimarts passat hi vam anar amb la meva mare. Com que vam aprofitar el dia per Girona, esmorzar al Boira i tot el dia passejant, fins dos quarts de set que plega en Ramon i ens va passar a buscar per tornar a Figueres :)

El menú d'aquell dia estava bé, de tot les restaurants que vam estar mirant aquest és el que més ens va convènçer i com que les dues ja hi havíem menjat, vam decidir entar'hi!

Jo vaig demanar:

- Tàrtar de salmó: molt bo, no me l'esperava així tot i que vaig demanar a la cambrera com era per si de cas. Estava fet amb trossos de salmó, ceba crua, tomàquet, olives i maionesa. Correcte, n'hagués pogut mnejar més quantitat.

- Popets a la catalana: un guisat excel.lent, amb pèsols i ceba ofegada. Una salsa al punt per sucar el pa tan bo, calent i cruixent que serveixen. Servits amb molts pèsols i menys popets, però deliciosos i tendres.

- Pastís de formatge: és bo, correcte. Trobo però que la ració que posen és escassa. O aquell dia jo tenia massa gana o vaig trobar que les racions eren petites. Potser perquè sempre hi havía menjat amanida de primer que vulgui o no emplena força.

La meva mare de primer va optar pels gnoccis al parmesà. Feien bona pinta i la salsa també.
I de segon els popets que ens van agradar moltissim.

[#Vermut] Fem un vermut?

Ara està de moda fer vermuts. Si, tal com es feia abans, el meu avi comprava el vermut a granel i se'l rebaixava amb sifó. Sovint a les cases d'abans es feia el diuemenge per a festejar el dia lliure.

Actualment es torna a portar aquesta moda i fins i tot s'ha recuperat l'antic sifó a pressió que s'havia deixat de comercialitzar per la manca d'higiene.

El cas és que molts bars el tenen a la carta. Aquest és el cas del conegut restaurant Boira de Girona, situat a la Plaça Indepèndencia. Tenen una oferta on pots triar entre tres tipus de vermuts i una tapeta de calamars a 3 euros o 4 en funció del vermut que triis.

Nosaltres vam seure a la seva terrassa i vam degustar el vermut Yzaguirre servit en un vaset amb gel i llimona i acompanyat d'una tapeta de 4 calamars. Excel-lent oferta trobo, els calamars no estàven gens malament.

[#Radio] @gironafmcat Restaurants amb terrassa

Com que encara ens trobem en una situació delicada pel que fa a les sortides i a estar en llocs tancats, hem pensat que una bona opció seria parlar de restaurants amb terrassa, així pots estar a l'aire lliure, més distanciat de la gent però gaudint d'un bon àpat :)

Comencem parlant d'un restaurant comodí, ja que està a diferents ciutats i tenen terrasses grans i còmodes, i a més segurament que molta gent el coneix, el König.

Es tracta d'un restaurant on poder fer, a part de les seves mítiques braves, plats combinats, hamburgueses, entrepans freds i calents o alguna de les seves tapes.

Seguim a Girona i ens plantem a la Plaça Independència amb un restaurant molt conegut pels gironins, El Boira.

Disposen d'una terrassa amb bones vistes, veient la gent passejar mentre fas un menú de migdia ben elaborat i amb bona relació qualitat-preu o bé algun vermut amb algunes de les seves tapes.

[#Restaurant] La Poma #Girona10

Aquest cap de setmana s'ha fet el Girona 10, un esdeveniment on durant el cap de setmana la ciutat fa diferents promocions a 10 euros. Des de botigues de roba on posen peces a 10 euros, visites guiades, espectacles i menús de restaurants, entre altres.

Ca L'Illa

Ahir vam anar al metge de l'al.lèrgia a Girona i vam marxar ja ben d'hora al matí amb en Ramon, així aprofitem el viatge i anem tots acompanyats :)
Primera parada al Boira a esmorzar, que fan una oferta d'esmorzars molt bona, suc de taronja natural i croissant de xocolata a 2'25 euros. Relació qualitat preu bonissima.
Després amb l'estómac ple ja vam anar a voltar per Girona fins l'hora de la visita. Vam quedar ben cansades ma mare i jo.
Per dinar vam optar per un restaurant que hi ha aprop de l'estació, per poder agafar el tren a l'hora i ens vam ben equivocar. Ja hi havíem menjat en una altra ocasió i no em vaig endur tan mala impressió com aquesta vegada. Potser depèn del menú que encertis. El cas és que no podíem voltar massa, teníem el temps just per dinar. Si no en cap cas haguéssim menjat aquí, a hores d'ara encara m'arrepenteixo d'haver-hi anat. No és que jo sigui rara amb el menjar és que m'agrada menjar bé i si no és el cas prefereixo no menjar i encara menys haver de pagar 9'5 euros per un menú d'aquestes característiques.
El local té dos menjadors, un a l'entrada del bar que és més rotllo cafeteria i l'altra passant unes portes de fusta. Nosaltres vam seure a dins. Hi havia un menú amb primers i segons a triar:

- Fideus a la cassola
- Amanida de patata amb salsa rosa
- Paté de la casa
- Croquetes
- Pastís tebi de verdures amb tomàquet

Segons:

- Pinxitu
- San Jacob
- Calamars a la romana
- Sardines a la brasa

Jo vaig optar pel pastís de verdures i les croquetes.

Tot i que inicialment havia triat el pinxo i el vaig acabar canviant perquè no n'estava convençuda, crec que hagués estat millor no fer-ho.Vaig canviar pets per merda. Croquetes congelades, ració generosa això si. Acompanyades de patates fregides un xic dures. Cal dir, però, que prefereixo menjar menys i més bo que quantitat envers qualitat. Mea culpa per entrar en un lloc així, ja ho podia pensar. La majoria de públic són obrers que volen menjar ràpid i racions abundants. No és el meu cas.

El pastís que vaig demanar de primer era correcte, el tomàquet fregit tipus Solis que l'acompanyava, un desastre. És una bona solució per aprofitar les verdures sobrants.
I de postres un pudin casolà això si, però gens bo. Tenia un regust estrany i costava d'empassar. Hi havien afegit coco. T'oferien: flam casolà em va semblar veure, panacota amb sirop de xocolata (això del sirop el cambrer ni ens ho va comentar), peres al vi i algun altre que no em cridava l'atenció.
Així doncs relació qualitat preu nefasta. He menjat molts menús de diari per 9 i 10 euros i sempre he menjat molt millor. Ja se que per aquest preu no es pot demanar molt però val més qualitat que quantitat. Tot era congelat, les meves croquetes i patates i els calamars que va demanar ma mare.

Oshawa, el fundador de la dieta macrobiòtica,  diu que es pot menjar de diferents maneres: mecànicament (menjo el que tinc al davant perquè tinc gana), sensorialment (menjo pel plaer de menjar), social (menjo perquè el meu entorn social menja), emocionalment, intel·lectualment o ideològicament.

Jo personalment menjo pel plaer de menjar, mai menjaria la primera cosa que agafes només per gana. I ahir ho vaig fer :(