Mostrando las entradas para la consulta restaurant blanc ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta restaurant blanc ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

28/2/20

[#Radio] @gironafmcat Restaurants de menús (27-02-2020)

Ahir vaig fer la col·laboració a la ràdio Gironafm.cat i vam parlar dels millors restaurants per fer un menú de migdia.

Primer ens plantem a Girona on trobaríem molt bons restaurants;

- Restaurant El Blanc on de dilluns a divendres elaboren un menú que està molt bé, senzill però atractiu i sempre incloent plats saludables per un mòdic preu d'11'65 euros. A més l'espai està molt ben decorat, decorat amb blanc, tal com indica el nom del restaurant. A mi és un restaurant que personalment m'agrada molt i li tinc molta estima perquè hi he passat molt bons moments.


15/1/22

[#Radio] @gironafmcat Menús per cuidar la línea

Avui parlarem de restaurants que facin plats lleugers o menús saludable, ja que avui dia cada vegada es busca més, sobretot si per motius de feina has de menjar a fora sovint.

Comencem amb el König, ja que és un restaurant que trobem a moltes ciutats i és un lloc perfecte per si vols fer un mos ràpid. Probablement la gent el coneix sobretot pels seus entrepans i braves, però fan unes amanides divertides que van molt bé per menjar quelcom saludable al migdia.

A Girona tenim el Blanc, que és el restaurant de l'Hotel Ciutat de Girona, amb un menú ideal per cuidar la línia, amb plats senzills però vistosos i amb producte fresc i de temporada. 


Un menú amb una excel·lent relació qualitat-preu, sempre amb un servei molt amable i en un local ampli i molt ben decorat i acollidor.

12/5/15

La Crema Canela @BEANDILANA

De tant en tant ens agrada anar a Barcelona i passar-hi el dia. Ara feia temps que no hi anavem i trobavem a faltar un dels restaurants del Grup Andilana, que són una sèrie de restaurants dividits per tot Barcelona, un a Girona i també a Palamós.

Un dels nostres preferits és el Restaurant El Blanc a Girona, hi hem anat moltes vegades i ens encanta la seva decoració, el bon servei, els seus plats i el seu ambient decorat amb ampolles de vidre de colors i sofàs blancs.

I a Barcelona des que vam provar per primera vegada La Crema Canela, ja ens va convèncer. I és que tots els restaurants d'aquest grup tenen una estètica que atrau i la bona relació qualitat preu que ofereixen també és excel.lent.

La Crema Canela és una antiga botiga de queviures on encara conserva les lleixes amb alguns productes que s'hi venien. Convertit ara en restaurant, és petit, llarg i estret però t'hi fa sentir molt a gust. Alguns trets d'interiorisme d'aquest restaurant ens recorden al Blanc.


La seva carta és força extensa, a triar entre una gran varietat de plats freds, com amanides diverses, també arrossos, pastes, peixos i carns.
De postres també disposen d'una llarga llista.


D'entrant, com que haviem esmorzat més copiós i tard, vam obtar per partir-nos un risotto de pesto. Una meravella, servit amb un plat de ceràmica blanca molt bufó i decorat amb dos grisinis. Un arrós cremós ben gustós amb el pesto i el formatge fos, una delícia pel paladar.


I de segon, nosaltres tenim un plat predilecte que ja menjaven al restaurant El Blanc, fins que, no se per quin motiu, el van excloure de la carta, i és el Bou amb parmesà i rúcula. Dos talls de carn de bou servida amb virutes de parmesà, rúcula i mitja ceba al dente. Un plat molt bo, i una carn molt tendre que combina molt bé amb el formatge, la ceba i la rúcula.


Com a postres un clàssic, el coulant de xocolata, però és que d'aquesta casa m'agrada molt. Servit amb un fons de xocolata fosa i decorat amb una fulla de menta i un gra de raïm. És un volcanet de lava de xocolata, molt fina.


29/7/22

[#Hotel] Casa Anamaria Hotel & Villas

Aquest dimecres vam tenir el gust d'assistir a la presentació d'en Pere Arpa, com a nou xef del restaurant Can Motes. Es tracta del restaurant de Casa Anamaria Hotel & Villas, un hotel-restaurant de 4 estrelles situat al Pla de l'Estany.

2/8/21

[#Restaurant] L'Eixida

Fa poc que hem sentit a parlar del Restaurant l'Eixida, un restaurant gastronòmic amb cuina d'aquí però amb la incorporació de matisos d'altres llocs del món. 

12/11/14

Restaurant El Blanc

A aquest restaurant hi tinc molt de carinyo ja que hi haviem anat moltes vegades amb el meu home quan festejavem.

Un restaurant amb una decoració original, ja us n'havia parlat amb anterioritat al bloc.

Aquí hi vaig anar dues vegades, que és quan més em va atreure el seu menú.

Menú dia 1:
El pa, calent, molt bo

Crema de pastanaga amb encenalls de pernil: bona presentació, amb una plat de ceràmica, enlloc del típic blanc i bon gust i textura de la crema. Més pernil no m'hi hagués sobrat.


Cuixetes d'ànec confitades amb poma i patata: molt bon plat, sobretot sent de menú. Les cuixetes ben cuites amb la combinació de dauets de poma i patata.


Coca de pinyons: la meva coca preferida molt ben presentada, amb fruits vermells (nabius) i un coulis àcid de maduixa que contrastava i a la vegada combinava bé amb salsa de cafè.
La coca al punt de dolça.


 Menú dia 2:


Croquetes de pollastre amb amanida: passables, m'esperava més vinguent d'aquest restaurant.


Escalopa de vedella amb patates: la carn potser un pèl dura i oleiosa. D'acompanyament portava patates que vaig dir prèviament si em podien canviar. Casi perfecte el canvi, em van posar verdures un pèl crues amb un toc especiat.


Mousse de xocolata i nata: un postres normalet, la textura no era de mousse i la nata d'esprai no és el meu fort.
 

Punts a favor:

- El restaurant és acollidor, molt bufó
- Fan menú amb plats saludable, molt ben indicats amb la cara picant l'ullet ;)
- Relació qualitat-preu és bona, 10'30 euros el menú
- El personal és atent i amable
- Canvi de guarnició sense cap problema

Punts en contra:


- Un xic lents si fas el menú de migdia diàri, que sols tenir més pressa

15/2/17

.@RestaurantDraps

Situat al bell mig del Barri Vell de Girona trobem el Restaurant Draps, un lloc ideal per a menjar plats per a compartir.
El restaurant és acollidor, decorat amb pedra i fusta. Disposa de dos nivells, amb una planta baixa més íntima i a dalt, un espai més petit, seguit d'un nou menjador més ampli i lluminós.
Els gots de colors de les taules sempre m'han cridat l'atenció, tot i que les trobo ben presentades. Personalment és un restaurant que m'agrada, tant per la decoració com per la cuina que elaboren.

Com ja he dit els plats són a compartir, ja que es presenten en quantitats generoses o expressament dues unitats del plat que demanis, servit en un plats llargs per a la ocasió. També tenen plats individuals, per aquells a qui no els hi agradi compartir ;)

La idea de posar el plat al mig i dividir-lo en dos perquè cadascú vagi menjant la seva part m'agrada. Trobo que es crea una complicitat amb la parella que potser en un altre restaurant no es crea. Aquí vas menjant, vas xerrant i vas opinant del plat, ja que ambdós mengeu el mateix.

Nosaltres vam fer diversos plats a compartir:

Primer de tot per picar uns xips de moniato amb sal, molt bons, qualssevol mengi patates quan hi ha aquests xips vegetals, que a mi particularment m'encanten. No sols perquè són més sans, sinó perquè també els trobo més bons i visualment, quan els barregen amb patata violeta o iuca, donen color a taula.


I ara a gaudir!

15/5/14

Restaurant Mas el Siubès

Diumenge passat vam fer una ruta cap a l'Ermita de Rocacorba. Una passejada d'uns 18 km al llarg del matí.
Sabent que després, però, ens esperava un bon dinar. Vam anar cap a les Planes d'Hostoles, al Mas el Siubès, on ja teníem taula reservada pel grup de nou que erem.

Un noi de les terres de l'Ebre ja ens va acompanyar en un menjador privat preciós, sobretot per les vistes que hi ha. Mireu les fotos:


El lloc és molt agradable, disposa de varis menjadors amb terrassa. Tots són molt acollidors i el personal és amable.

El restaurant té un menú de 18 euros amb molts plats per triar. Alguns d'ells són amb suplement de 5 o 8 euros, en funció del plat.


Per començar et porten un platet amb ametlles torrades per ells i un toc de sal, molt bones, llonganissa tallada molt fina i algunes olives. Un detall de la casa.


Per beure entra vi de la casa o aigua.


Jo de primer vaig triar un carpaccio de vedella amb parmesà i pinyons amanit amb oli de tòfona del Siubès. Molt bo, bona quantitat de formatge i els pinyons petits però bons.


De segon vaig optar pel xai de la Garrotxa amb acompanyament. I tot i que m'esperava més acompanyament que un tall de patata amb escalivada al cim, aquesta va ser bona i la quantitat i qualitat del xai força generosa.


També vam tastar el seu all-i-oli ja que tenien un pa molt bo.


Pels postres un menjar blanc, que són uns postres típics del sud. Ja em van agradar però no els repetiria, massa gust de canyella pel meu gust.
Per la gran quantitat de primers i segons que hi ha, trobo que hi falten alguns postres, hi havia flam, fruita, gelat de torró amb ratafia, el menjar blanc i el coulant de xocolata, però amb suplement de 3 euros.


El meu home va demanar mató amb mel, el vaig provar i era molt bo, textura granulosa i bon gust.


Els cafès i les copes les vam fer asseguts als sofàs de la terrassa, aprofitant les vistes i descansant :)

En definitiva vam passar un bon dia, amb pluja al matí i tapat durant la caminada, però així almenys vam suar menys.

Un punt negatiu del restaurant és que d'alguns plats ja no els hi quedaven prou racions hi vam haver de canviar-ne alguns, com el xai o el menjar blanc. Tot i que relació qualitat preu és molt bona.

1/3/17

.@lacalendula i el seu Menú Silvestre

El Restaurant La Calèndula es troba a l'antic teatre del poble medieval de Regencós on la xef Ioalanda Bustos elabora una cuina creativa amb flors, herbes, arrels i fruits silvestres. De fet aquesta és la seva particularitat. Unes flors que ella mateixa surt a buscar al camp, com hem vist en un post anterior.


El Restaurant és preciós, amb un ampli menjador, lluminós, amb unes vidrieres que donen al gran jardí, amb piscina i flors que també proveeixen al restaurant. Disposen d'una gran vinoteca situada just a l'escenari del teatre on trobem vins locals i del país.
Realment un menjador on t'hi sents a gust i relaxat des del primer moment que entres.

28/4/17

Coordeandes restaurant

Fa uns dies vam celebrar el nostre aniversari de casament i ho vam fer en un restaurant que ens feia gràcia anar-hi, el Coordenades propietat del xef Xavier Quera i Batlle, el qual té una llarga experiència en el món de la restauració.
   
En principi hi anàvem amb la intenció de fer un menú a la carta però al veure el que oferien com a menú aquell dissabte vam canviar d'opinió i vam dir que un altre dia faríem el que teniem pensat. A primer cop d'ull ja vam veure l'ànec i la xocolata en els postres i no vam poder resistir la temptació ;)


Aquest restaurant elabora un menú pels dies laborables, el seu menú diari, que engloba el dissabte i té una excel.lent relació qualitat-preu. El preu són 20 euros amb uns snacks, tres primers a triar, tres segons, tres postres, dues copes de vi, aigua, pa i cafè amb petits fours inclosos.

30/5/16

. @mercatlleo Tast de vins i formatges I



Divendres passat, dia 20 de maig vam tenir el privilegi de fer un Tast de formatges i una Cata de vins del Celler Vinyes d'Olivardots. Organitzat per la Pilar, del bloc Les receptes que m'agraden i fet a l'Aula Gastrònomica del Mercat de Lleó, va ser tot un èxit.


El Celler Vinyes d'Olivardots va nèixer l'any 2006 a Capmany i enfoquen varietats autoctònes fent vins singulars. Els seus vins han obtingut diversos premis i distincions com en la passa edició de la guia de vins de Catalunya 2016 en què el seu vi Vd'O 7.13, monovarietal de Garnatxa roja, blanc De Gresa va ser escollit el millor vi blanc de Catalunya, puntuat amb un 9.78. A més tots els seus vins presentats van obtenir puntuacions per sobre els 9.5 punts.


A la passada edició Alimentària 2016 es va fer el concurs de la prestigiosa guia francesa Gilbert&Gaillard, la segona més important del món i present a 22 països, en que el celler Vinyes d'Olivardots va guanyar 3 medalles d'or i 1 medalla d'argent. I el passat 4 de maig en un acte a l'Escola d'Hostaleria de Girona en què era present el xef del Celler de Can Roca, Joan Roca, es va fer entrega de la distinció de Producte Excel.lent de la guia Girona Excel.lent a dos dels seus vins; Vd' 6.11 i Blanc de Gresa 2012.

En aquest post us explicaré la part dels formatges i al proper tota la part dels vins.


En total varem provar 11 formatges, entre catalans, francesos, italians i un d'anglès, tots de gama alta i maridats amb els excel.lents vins de Vinyes d'Olivardots. Anem a veure'ls.

Amb l'explicació d'en David, de la parada Del Petit Productor, vam tastar formatge artesans de petits productors locals:

1. Mas Borni, elaborat amb llet de vaca i de gust persistent.

Llet: crua de vaca
Tipus: pasta semi dura, premsada, escorça rentada
Aspror: suau

El Mas Borni, a Llagostera, porta varies generacions de masovers produint llet de vaca, actualment amb un ramat d'uns 60 animals acuradament seleccionats. Fa uns mesos, amb la col.laboració del ben tornat Juli Schmid, mestre formatger amb una llarga experiència a França, van iniciar una aventura formatgera que està donant uns fruits excel.lents. La Mola de Sant Feliu és un formatge fet amb llet crua de vaca, de crosta natural rentada, fet que li dóna un color taronja i una aroma característica. Té una olor suau però present matisada per les notes florals que la llet transmet al formatge. De textura semidura i poca aspror, permet un tast en boca mantegós, amb un records de prats, i un final llarg i persistent. Es pot trobar en peces petites d'uns 360 gr, però també en peces mitjanes (d'uns 1000-1300 gr) i grans (d'uns 3-4 kg). Tot sol o acompanyat amb una llesca de pa torrat amb un raig d'oli d'oliva verge extra resulta fantàstic. També es pot utilitzar en amanides o fos sobre patates, carn...


2. El Serrat, de Más Farró

Llet: crua d'ovella
Tipus: pasta semit tova, pell natural
Maduració: mínim 8 setmanes
Aspror: mitja a suau

El Serrat és un tipus de formatge tradicional dels Pirienus recuperat a finals del segle passat per alguns elaboradors. El Serrat de Mas Farró el produeix en Casimir Puigdevall al Mas Farró, a la Vall de Bianya, a la Garrotxa. Aquest formatge es fa artesanalment amb la llet crua de les ovelles Lacauen (la mateixa raça amn què es fa el Roquefort) que tenen al mas. De coagulació làctica i pasta semi tova, passa un temps de maduració d'unes 8 setmanes a la cava. És elaborat de primavera a tardor. És un formatge dur, baixet, consistent i atapeït. Per fora és de color groc, amb una pell molts fina i llisa, d'aparença cerosa, sense cap esquerda. En boca, de gust intens, una mica picant, lleugerament làctic, mantegós al paladar i amb retrogust pronunciat típic dels formatges d'ovella. Aquest formatge marida molt bé amb torades impregnades d'oli d'oliva verge. També es pot incorporar a amanides d'escarola o créixens. Amb fruits secs i en forma de daus molt petits resulta excel.lent.

Combina bé amb una copeta de vi blanc i també amb codony. Us diré un secret i és que el serveixen al millor restaurant del món, El Celler de Can Roca.


3. El Red Bunch, de Le Bolut

Llet: crua de cabra
Tipus: pasta tova, ecsorça florida
Maduració: mínim 3 setmanes
Aspror: mitjana

El Wild Brunch és un formatge fet amb llet crua de cabra i recobert per pebre vermell de la VEra que fa en Santi Nudelman, un noi argentí arrelat a Galliners, a la franja de terra que en Pla anomenava el Terraprim, entre les comarques del Pla de l'Estany i l'Alt Empordà, És un formatge cremós, mantegós, que sorprèn per la seva untuositat, amb records dolços de la llet. El pebre vermell de la Vera, dolç i fumat, complementa i arrodoneix el tast. El recobriment el fa en Santi formatge a formatge per tal d'aconseguir la maridació perfecte. Es presenta en format petitó, d'uns 6 cm de diàmetre i 120 gr de pes. El formatge tamné el pot recobrir amb fines herbes o amb pebre negre, llavors els anomena Wild Brunch i Black Brunch. Però si es vol percebre el tast directe, despullat, del formatge, llavors tenim l'Itou, en el que podem observar el blanc trencat de l'escorça. Aquest formatge, a l'anar amridat amb el pebre vermell és perfecte per degustar-lo directament amb una bona torradeta de pa artesà i un xic d'oli d'oliva verge extra.

La llet per a l'elaboració dels formatges no prové de ramat pròpi i us diré una altra curiositat, que el nom de la formatgeria Le Bolut ve de la paraula boludo, ja que en Santi és argentí.

 
De la botiga Petit Paradís ens van explicar i vam provar:


4. Cantal, un formatge francès elaborat amb llet crua de vaca que pastura amb herba de la zona d'aquesta muntanya.
Una particularitat que té aquest formatge és la seva textura com mantegosa que l'aconsegueixen madurant el formatge 15 dies, per després treure'l del motllo, tornar-lo a premsar i amassar-lo. Això li confereix una massa mantegosa però no gramillonada.


Quan a l'escorça se la fa ell mateix, és la mesura de protecció de l'exterior que té,és la seva casa i a l'hora el seu vestit. Pensem que el formatge és viu i va evolucionant.
Per a menjar-lo sol els de la zona ho fan amb pa de sègol i una llesca fina de formatge amb melmelada de fruits vermells.
Queda molt bo en raclettes i fondues, gràcies a la seva pasta elàstica.
També és excel.lent per fer un aligot, una especialitat gastronòmica occitana, que consisteix en un purè de patata amb all i cantal.
Una curiositat d'aquest formatge és que antigament s'emprava com a moneda de canvi, pagant així cantals.
Hi dedicaré un post més endavant a explicar-lo.
 

5. Morbier, formatge francès fet amb llet de vaca molt utilitzat en raclettes. Destaca per la cendra que té a la meitat del formatge, que el parteix en dos.


Segons ens van explicar al tast, originalment es realitzava el formatge amb la llet munyida del matí i del vespre. Com que en moltes ocasions el pastors estaven aïllats dalt la muntanya, primer es posava a dins el motlle la primera munyida del matí i s'hi escampava una capa de cendra al cim per tal que es formés una capa protectora al cim fins a esperar a la munyida del vespre.

 

Cal dir però, que actualment ja no es produeix el formatge a partir de dues munyides tot i que es manté la capa de cendra per una pura qüestió estètica i de tradició. Us l'explicaré en un altre post.


6. Roquefort Papillon, formatge francès del quan en vaig parlar en un post fa un temps.


Afegirem però que de Roqueforts n'hi ha molts i concretament el que varem tastar va ser un Roquefort Papillon, D.O. madurat en coves amb molt bona ventil.lació i amb el fong natural Penicilium roqueforti i elaborat amb la llet ecològica de les ovelles autoctònes de ramaders que ells controlen. L'afinació els permet la gran qualitat d'aquests formatges.


De la parada Bottega Toscana del Mercat del Lleó vam tastar els italians amb les puntualitzacions del noi italià:

7. Pecorino Toscano D.O.P, formatge d'ovella (pecora en italià vol dir ovella). Considerat un dels millors formatges d'ovella.  Us l'explicaré més endavant.


8. Gorgonzola. vam tastar un entre-deux, és a dir amb curació de sis mesos, ja que el gorgonzola es classifica segons la seva maduració en joves, entre-deux (entre les dues) i vells. Teniu més informació al meu post.

Segurament ja ho sabreu però el gorgonzola combina a la perfecció amb peres i nous.


9. Parmesà, D.O. amb 18 mesos de maduració. Un excel.lent parmigiano reggiano el que vam tenir el gust de tastar, concretament de la zona de Caseifici, el qual ha guanyat varis premis.


Us explicaré un petit secret que ens va comentar sobre el formatge Grana Padanohttp://www.vadeteca.cat/2015/01/formatge-grana-padano.html, provinent del Nord d'Italìa. Voleu saber perquè acostuma a ser molt semblant al Parmesà però més econòmic? Doncs perquè a la llet hi posen lecitina d'ou per augmentar-ne el volum i així abaratir el cost. Ell no en menja mai, aleshores per algu serà :)


10. Burrata. Es tracta d'un formatge fresc de massa cremosa, mescla entre mozzarella i nata.
Se serveix com a aperitiu, amb la pasta, amb anxoves o amb amanida combina molt bé. Prové de la zona de Giulia.


L'ultim formatge del tast, ofert per la carnisseria Gironell:

11. Stilton D.O.P, formatge inglès. Produït al Regne Unit i amb molt de consum intern, ja que només un 10% del que produiexen s'exporta, l'altre 10% restant és per a pròpi consum.


S'elabora a 3 comptats de Nottingham i només sis formatgeries de tot el món tenen l'autoritzacó per fer-lo. Si en voleu saber més sobre la seva història, hi dedicaré un post en els propers dies.


En resum una vetllada molt didàctica i interessant acompanyades de dos grans productes com són el vi i el formatge.