Restaurant La Farinera

L'endemà de començar les meves vacances de Nadal, força llargues aquest any, vam passar amb la meva mare un migdia a Girona. Ja vam marxar cap a Girona amb en Ramon un divendres a primera hora per anar a esmorzar al Boira. Un suc de taronja natural i un croissant de xocolata. I després d'un esmorzar tan bo i amb més forces vam anar a fer unes quantes compres de Nadal que encara ens quedaven. Tot el matí caminant pel centre de Girona i Hipercor fins l'hora de dinar que vam anar a la Farinera. Aquest edifici és molt conegut pels gironins i avui dia s'hi troba un restaurant que porta el mateix nom.

Foto: Jordi Armengol, flikr

Un lloc acollidor, lluminós i amb un personal atent, eficient i amable. Amb un menú diari de 9'5 euros. Excel.lent relació qualitat-preu. Tenen unes quatre o cinc opcions a triar tant de primer com de segon plat i un bufet als postres.

Com a primers hi havia: amanida de formatge de cabra amb oli de fruits secs, assortiment de pastissos (una mena de puddings de verdures, d'espinacs en aquella ocasió), una crema de cranc amb crostonets i algun altre plat que ara no recordo.
Jo vaig optar per les patates amb ceba i ou ferrat. Bonissimes, un plat generós ple de patates tallades a la panadera ben cuites, amb un toc cruixent i amb una quantitat perfecte d'una ceba molt ben feta i dolça i l'ou ferrat al centre. Una combinació molt ben encertada.

Com a segons hi havia: bistec amb patates casolanes, peix del dia a la planxa, hamburguesa amb verduretes saltejades, llom a la planxa amb croquetes i patates i bacallà amb samfaina. Aquest últim va ser la meva elecció precisament. M'encanta el bacallà i tot i que sabia que els dos dies següents en tornaria a menjar, perquè ja tenia el menú triat, el vaig voler provar. I sort que ho vaig fer, era molt ben cuinat. Un bon tall amb la seva samfaina de ceba, carabassó, albergínia i la salsa de tomàquet. Un plat bo i gens oliós.

I ja per rematar un bufet de postres. Hi havia una taula amb una selecció de diferents postres: fruita natural (tacos de pinya i mandarines), bracet de crema cremada farcit de nata mantegosa, triangles de sara d'ametlles, pudding de panses i de nous, flams de nata, gelats de diferents sabors, tartaletes de fruita, pastís de poma i potser algun altre que em devia cridar l'atenció :)

En fi, jo els vaig voler provar un xic tots així que vaig emplenar-me el plat ;) Vaig provar els puddings que m'agraden molt. Cal dir que eren deliciosos, totalment artesans, el de nous boníssim, amb nous senceres. I el flam d'ou perfecte també. Són els dos postres que més em van agradar, i després pinya ben dolça, per fer baixar tot i pair millor.

Així doncs un restaurant on no serà l'últim cop que hi anem. A ma mare també li va agradar i després ja vam tornar cap a Figueres amb en Ramon que ja havia plegat de la feina.

Un bon mig divendres!

PD: L'altre mig divendres el vam passar al cine veient el Hobbit, no em va agradar :(

[#Fira] @cuinacat Dia Cuina a la Fira del Porc i la Cervesa 2019

Aquest passat cap de setmana s'ha celebrat a Manlleu la Fira del Porc i la Cervesa.

La revista Cuina cada anys convida als blocaires que han fet una recepta relacionada amb el porc i que hagin quedat finalistes a passar-hi el dia.

Restaurant Nelson

Situat prop de l'estació i a quatre passes de la Plaça Carlemany (popularment coneguda com la Plaça del Porro) es troba aquest acollidor restaurant anomenat Nelson.

És un restaurant força gran, de taules amb estovalles i amb un to més clàssic. El servei és amable i massa ràpid fins i tot, que encara està sucant pa al plat i ja te'l treuen.

 Al migdia fan un menú amb molts plats per triar tant de primer com de segon per 10'95. En els postres la varietat disminueix, sent flam, pastís de la casa, gelat o fruita. En aquest menú s'inclou beguda, aigua o vi i pa. Un pa molt bo per cert, integral i amb la crosta cruixent però la molla ullada i amb aquella olor característica més àcida d'un bon pa.

Jo vaig optar per uns raviolis farcits de gorgonzola amb salsa de bolets. Em va semblar un plat bonissim, ja me l'esperava bo però em va sorprendre, la crema de bolets era gustosa i fina, bonissima i els raviolis frescos amb el gorgonzola que hi combinaven de bé amb els bolets. Bolets i formatge formen un tàndem sublim.

De segon ho tenia clar: mandonguilles amb sèpia. És un plat que m'agrada des de ben petita, pilotilles com n'hi deia jo. Un plat molt ben cuinat, amb la sípia ben tendra i la carn de les mandonguilles ben bona, acompanyades d'una salseta molt ben aconseguida i pèsols.

I de postres vaig optar per pastís de la casa que aquell dia era de llimona. Vaig sentir que el compraven en un forn conegut de Girona. Es tractava d'una base molt fina de pa de pessic amb una mouse de llimona i gelatina. Passava bé.

 

Així doncs vaig menjar un menú de migdia amb una excel-lent relació-qualitat preu. La gentada que tenen ho demostra. També porten la restauració de la Farinera, que ja l'hem provat un parell de vegades.

Repeteixo La Farinera

Fa uns mesos, a finals de l'any passat, la meva mare i jo vam provar un restaurant a Girona que ens va agradar força. Així que aprofitant que havia de dinar en aquesta meravellosa ciutat vaig repetir l'experiència i, mai millor dit, ja que, vaig repetir exactament el mateix menú. Coincidia que també era divendres. El local que és acollidor i està ben situat, aprop de l'estació, no estava tan ple com aquell dia, però anaven fent.

Cal dir que hi havien els mateixos plats a triar que l'últim cop, aquí els teniu:

- Una aigua amb gas i un xic de pa.

- Patates al forn amb ceba i ou: estaven més bones la primera vegada que els vaig tastar, però suposo que mai queden igual. Un xic més olioses aquestes que l'anterior vegada, tal com podeu observar aquí. I també més blanques, no feia tanta presència el plat :(

- Bacallà amb samfaina: tampoc era tant bo com la primera vegada. Sembla estrany, el mateix restaurant i com canvia. Repeteixo que el fet de ser casolà mai queda igual. En aquest hi havia molta samfaina i el bacallà va quedar un xic massa  desfet tot plegat.

I de postres, bufet: aquesta vegada no van oferir aquell puding de nous tan bo, vaig fer un popurri de:

- Flam d'ou: casolà, bo, amb els seus foradets i gust potent.

 - Iogurt artesà: bo, de gust fi i àcid que ja ho vaig solucionar amb una bona cullerada de sucre :)

- Puding: aquesta vegada era més insuls (faltaven les nous) i un xic de pinya natural per ajudar a digerir el dinar

 I ja per finalitzar un tallat descafeïnat de sobre amb sacarina, per no perdre la costum ;) Bo aquest cafè també!